Quan ‘animació’ no vol dir ‘infantil’

per Sergi Rodríguez

L’escena podria ser aquesta: un pare poc informat vol portar el fill a passar la tarda al cine. Tria la primera cinta d’animació que troba, “que total, perquè es distregui una estona i no emprenyi, qualsevol cosa estarà bé”. Posem per cas que estem a agost de 2016, i que la cinta triada és una estrena, ‘La fiesta de las salchichas’: animació digital de factura disneyana-pixeriana-dreamworkiana, protagonistes de faccions infantiloides, un cartell divertit i ple de coloraines… i la canalla entretingudeta durant 90 minuts! Què pot sortir malament? El pànic arribarà al cap d’una estona de projecció: l’adult aixecarà els ulls del mòbil quan senti crits eixordadors sortint de la pantalla (i potser també de la cadira del seu jove acompanyant), quan escolti tot el repertori de paraules malsonants del diccionari (incloses les que comencen per ‘p’) i quan vegi escenes de gore digital que faran necessàries no menys de vint sessions de teràpia per fer oblidar al fill el que acaba de veure. “Com? Però si era una peli de dibuixos animats! Què podia sortir malament?” Desinformat progenitor: animació no sempre vol dir infantil.

Aquesta escena fictícia no ho és tant: de tant en quant hi ha adults aprioristes que es fiquen en jardins cinèfils dels que en surten amb la cua entre les cames. ‘La fiesta de las salchichas’, que s’estrena a l’agost (una mena de ‘Toy Story’ alimentari i dantesc, carregat de mala llet i de molt humor negríssim), pot ser la propera cinta que provoqui equívocs paterns. Forma part del nostre top de films animats que d’infantils no en tenen res.

‘Anomalisa’: stop motion de Charlie Kauffman per explicar-nos que els homes són de Mart, les dones de Venus i ell de Ganímedes. Ideal si els voleu explicar als petits que és el sexe oral i l’angoixa existencial.

‘South Park: más grande, más largo y sin cortes’: cançons de tornada irrepetible, apologia de l’odi a Canadà, mares que fan porno alemany i, oh! Déu meu! Han matat el Kenny!

‘Chico & Rita’: música cubana, sexe suat i un argument avorrit a més no poder. De fet, aquest és el motiu de més pes per no ensenyar-la als més petits (a menys que els volgueu castigar greument).

‘Vals con Bashir’: la brutalitat de la guerra (aquí, la invasió israeliana del Líban) explicada amb gran cruesa i un traç bellíssim. Trauma assegurat.

‘La fiesta de las salchichas’: tendres pastanaguetes triturades en boques terribles, simpàtiques patates escorxades sense miraments, formatges torturats fins a la mort… Si voleu que els vostres petits només puguin alimentar-se per via intravenosa la resta de la seva vida, no deixeu d’anar-la a veure amb ells!

Si vols, escriu alguna cosa...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s