‘Mortadel·lo i Filemó contra Jimmy el Catxondo’: s’ha fet justícia a Ibáñez

1412260151859

PER NENS I NENES A PARTIR DE… 8 anys.

DURADA: 91 minuts.

NOTA DEL PETIT ESPECTADOR*: 8 i mig.

per Sergi Rodríguez

Si sou dels que vareu créixer cargolant-vos de riure amb les trompades estereofòniques que rebien vinyeta sí vinyeta també Mortadel·lo i Filemó, esteu d’enhorabona: Javier Fesser ha aconseguit, després d’un intent poc reeixit amb actors de carn i ossos, traslladar fidelment a la pantalla gran l’univers imaginat fa més de 50 anys pel llegendari Francisco Ibáñez. Però més enllà del que suposa ‘Mortadel·lo i Filemó contra Jimmy Catxondo’ pels nostàlgics de l’editorial Bruguera, la cinta de Fesser és una trepidant comèdia farcida de gags i humor físic que meravellarà els espectadors infantils. El film, manufacturat amb una animació en 3D que pot competir amb dignitat a les millors lligues, provoca més o menys el mateix que succeïa en llegir les historietes d’Ibáñez: riallades en cadena, boca oberta davant les disfresses del Mortadel·lo, hilaritat en veure l’entranyable estupidesa dels dos agents de la TIA… Partint de cap història concreta –però alhora, homenatjant-les totes–, Fesser ha construït un tebeo en moviment que fa justícia cinematogràfica als dos personatges i al seu univers. Però aquesta no és només una pel·lícula pels que érem nens fa milions d’anys: Fesser no s’oblida del públic més jove, que, sense els referents dels seus adults, pot gaudir igual d’una cinta que, si bé no és perfecta, s’hi acosta. A trompades.

PUNTS A FAVOR:

-El nivell tècnic del film està a pocs graons del que estem acostumats a veure en les produccions nord-americanes o europees. El disseny dels personatges és fantàstic, els fotogrames estan tan plens de detalls com les vinyetes d’Ibáñez (fins i tot caldria un segon visionat per apreciar-los), la banda sonora és magnífica, amb un gran tema principal dedicat als dos alopècics assalariats de la TIA.

-Troballes com els esbirros siamesos de Jimmy el Catxondo o el Trencamules, amb els seus canvis de caràcter per culpa de sèrum del Professor Bacterio –i amb una gran tasca de doblatge de l’Ivan Labanda–.

-Es divertida, molt divertida. Sense més, sense segones lectures, sense cap altra pretensió que divertir. I diverteix. Molt.

-Després de les oblidables pel·lícules animades dels 60 i els 70, i dels dos estranys intents amb actors de carn i ossos, per fi, ara sí, Mortadel·lo i Filemó tenen l’adaptació que es mereixen.

PUNTS EN CONTRA:

-Els personatges diuen paraules grolleres. Això no és dolent per sí mateix, però, en els còmics, el llenguatge era més “blanc”; és una petita traïció a les historietes.

-Ens hagués agradat veure una mica més el Professor Bacterio, més entrades secretes, i, ja que hi som (encara) més disfresses mortadel·lianes.

-Posats a demanar, hagués estat bé un cameo del mateix Ibáñez, igual que Hergé apareixia al principi del Tintín d’Spielberg com a caricaturista.

-L’enemic dels protagonistes, el Jimmy del títol, està lluny del carisma maligne que tenien dolents dels tebeos com Magín el Mago, Chapeau el Esmirriau o els integrants del Gang del Chicharrón.

-El Rompetechos està ficat amb calçador.

-La cançó final de Macaco no hi feia cap falta.

AGRADARÀ ALS NENS:

-Per la capacitat il·limitada del Filemó de rebre trompades.

-Per les disfresses del Mortadel·lo.

-Per l’antològica escena de la persecució amb moto.

-Per les tonteries que fan i diuen els protagonistes.

AGRADARÀ ALS PARES:

-Perquè, per fi, les vinyetes que llegiem de petits arriben com cal a la pantalla.

-Perquè, fins i tot si no éreu lectors de Mortadel·lo i Filemó, un trobareu davant una proposta delirantment còmica.

-Per algunes referències “adultes”, com el 23-F o “Gran Hermano”.

EL COMENTARI DEL PETIT ESPECTADOR:  “Mortadelu i Filemó es una peli molt xula par que diguan moltes tonterias i llan moltas persecusions i altres coses com… Las trompades capa al Filamó, una tuntaria que diu al Mortadelu del seu cul, etc…”.

US RECOMANEM: Recuperar els vells “Mortadelos” que ves a saber on estan entaforats i rellegir-los com si fóssiu nens. I, és clar, compartir-los amb els vostres petits: comprovareu que l’humor d’Ibáñez no entén de generacions.

 *El Petit Espectador es diu Dídac i és un cinèfil de 8 anys… amb molt de criteri.

Si vols, escriu alguna cosa...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s