‘Ernest & Celestine’, animació amb consciència social

La Celestine i l'Ernest, amics i residents a França.

La Celestine i l’Ernest, amics i residents a França.

Hi ha vida animada més enllà de Hollywood, tot i que fent un cop d’ull a la cartellera sovint costa de creure. Però entre dinosaures tridimensionals, princeses Disney, animals amb forma d’hamburgueses i galls d’indi tabalots s’ha colat una peculiar parella d’origen franco-belga: l’ós Ernest i la ratolí Celestine. Ell, tot gros i maldestre, és un plantígrad que malviu en un habitatge sense condicions, que pidola per poder menjar, que roba per subsistir, que és assetjat per la policia, que s’allibera amb la música i que és, essencialment, bo. Ella, menuda i àgil, és una rosegadora que no es creu el discurs de la por dels estaments oficials, que vol demostrar que els prejudicis estan per combatre’ls, que té molta traça per al dibuix i que és, essencialment, bona. A partir de la dinàmica que s’estableix entre aquest duet, que no necessita recolzar-se en el gag visual constant per crear empatia amb l’espectador, s’edifica el film de Vincent Patar i Stéphane Aubier, basat en la sèrie de llibres de la Gabrielle Vincent, aquí inèdits.

“Ernest i Celestine” és un film d’animació molt infantil, clàssic en la seva estètica –de vegades, més que estar veient una pel·lícula sembla que estem llegint un conte–, simple en la seva posada en escena –la càmera es mou el mínim imprescindible, demostrant que no cal emular videojocs d’infart per entretenir els nens– i senzill, però altament efectiu, en el seu plantejament argumental. Recorrent al clàssic, “una petita joia”.

3 a 6 anys

-Per la història, molt bonica i entenedora.

-Per les patacades que s’emporten els personatges en alguna escena; la família de botiguers són els que més reben. Merescudament.

-Per l’escena del dentista, el pacient i la dent.

-Per la persecució entre els policies i els dos protagonistes.

-Per la ciutat dels rosegadors; ¿de debò que sota terra hi ha tot això?

-Per ajudar a explicar als més petits temes com la lluita de classes, la pobresa, la injustícia de la justícia, la hipocresia empresarial, l’aborregament social, la brutalitat policial i la força universal de qualsevol tipus d’expressió artística.

-Per poder-los dir on van a parar les seves dents quan se les emporten els ratolins.

-Per poder veure un film d’animació sense acabar marejat pels moviments de càmera.

-Per l’encant de la parella protagonista; son taaaaaaaan monus…

-El preciós traç dels dibuixos.

-La tendresa que desperten l’Ernest i la Celestine: entranyables és dir poc.

-La música, discreta però solvent.

-Els 80 minuts que dura. Més hagués estat excessiu.

-S’ha estrenat en català.

-Pels qui només consumeixin un tipus d’animació hipervitaminada, no és fàcil acostumar-se al ritme pausat i en ocasions lent d’aquest film.

-És gairebé un al·legat antisistema. És clar que, ben mirat… això és un punt en contra?

-No servirà als votants de la dreta més rància per adoctrinar als seus fills sobre com haurien de funcionar les coses. És clar que, ben mirat… això és un altre punt en contra?

Aprofitar la història per explicar als vostres petits que hi ha gent entre nosaltres que, malauradament, viu en les condicions en les que ho fa l’Ernest: en cases insalubres, remenant els contenidors, passant gana…

Si vols, escriu alguna cosa...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s